Ja fa un any que vaig sentir una conversa sobre Mediació mentre prenia el meu primer cafè del dia després de deixar els meus fills a l’escola. Aquest moment ha marcat el rumb de la meva nova vida. Avui estic gaudint d’un esplèndid matí de tardor, tranquil·la i sense por del futur.
Us explico. Vaig parlar amb la meva parella i vaig comentar-li la possibilitat d’anar a Mediació. Encara que al principi no estava gaire d’acord, el fet que fóssim nosaltres els que decidíssim com seria la nostra vida futura després de la ruptura va acabar per convèncer-lo.
A les trobades de Mediació, els mediadors ens van explicar que, a diferència de la Justícia Ordinària i de l’Arbitratge en què la decisió sobre la nostra disputa la prendria un tercer (Jutge o Àrbitre), a Mediació nosaltres seríem els generadors dels acords i els que prendríem les nostres pròpies decisions, amb l’únic límit del que estigués prohibit per la llei. Ens van explicar que la seva missió era facilitar la comunicació entre nosaltres perquè, sobre la base d’una nova forma d’abordar la nostra història conjunta, aconseguim des de la col·laboració els millors acords possibles. I ens van dir que la seva tasca era principalment observar, escoltar, formular preguntes i comprendre, aplicant diverses tècniques específiques en funció de la fase del procés de mediació en què ens trobéssim a cada moment.
Els mediadors ens van ajudar a escoltar-nos l’un a l’altre. Ens van ajudar a posar-nos al lloc de l’altre. Ens van ajudar a millorar la manera de parlar entre nosaltres. Ens van ajudar a millorar el nostre llenguatge corporal en relació amb l’altre, a mostrar respecte. Ens van ajudar a no aixecar-nos la veu, a rebaixar l?agressivitat. Ens van ajudar a negociar no des del que ens agradaria tenir, sinó des del que de debò volem i necessitem. Ens van ajudar a conèixer el nostre respectiu poder ia utilitzar-lo per al bé comú, esteu condemnats a entendre-us -ens deien-. Ens van ajudar a reconèixer les nostres emocions ia utilitzar aquest coneixement per al benefici de tots dos. Ens van ajudar a generar possibilitats d’acord que abans de començar ni se’ns haurien pogut ocórrer, gràcies al fet que la tensió entre nosaltres havia disminuït gairebé del tot. I ens van ajudar a prendre decisions realistes, a arribar a acords que es poguessin complir en el futur. Ens van ajudar a tantes i tantes coses que només els podem estar agraïts.
